Hi havia una vegada una nena que es deia Laia. Vivia en un petit poble envoltat de muntanyes, on tothom es coneixia. La Laia era molt intel·ligent, però sovint dubtava d’ella mateixa. Quan havia de parlar a classe o provar alguna cosa nova, pensava: “Segur que no em sortirà bé”.
Un dia, el mestre va anunciar que es faria una cursa fins al vell roure del turó. Tots els nens estaven emocionats, menys la Laia. Ella estava convençuda que arribaria l’última.
La seva àvia, en veure-la trista, li va regalar una petita llavor.
—Aquesta llavor només creix amb confiança —li va dir.
La Laia la va plantar i cada matí la regava. Però la llavor no brotava. Després d’uns dies, frustrada, va dir:
—No servirà de res. Jo no sé fer créixer plantes.
L’àvia va somriure.
—La confiança és com una planta: necessita temps i paciència.
Aquelles paraules van quedar al cor de la Laia.
El dia de la cursa, va decidir intentar-ho sense pensar tant en perdre. Va començar corrent a poc a poc, respirant profundament. Quan sentia que no podia més, recordava la llavor i continuava.
No va arribar primera. Va arribar tercera. Però, per primera vegada, es va sentir orgullosa d’ella mateixa.
Quan va tornar a casa, va veure que de la terra havia sortit un petit brot verd.
La Laia va entendre llavors que la confiança no apareix de cop. Creix cada vegada que ens atrevim a intentar-ho.
cançó: Confiança
https://drive.google.com/file/d/1nWAoKrZEQQKvQC6ybOosCj9UbvRjnK1G/view?usp=drivesdk
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada