El pot dels records brillants
L'últim dia d'escola, la mestra va arribar a classe amb un pot de vidre buit.
—Avui farem una cosa especial —va dir somrient.
Els nens i les nenes es van mirar encuriosits.
—Aquest és el Pot dels Records Brillants. Durant el curs l'hem anat omplint sense adonar-nos-en.
—Però si està buit! —va exclamar un alumne.
La mestra va sacsejar suaument el pot i, de sobte, hi van aparèixer petites llums daurades.
—Cada llum és un record que hem creat junts.
Tots van observar meravellats com les llumetes dansaven dins el pot.
La primera llum va brillar més fort que les altres. Era el record del primer dia de classe, quan gairebé ningú sabia on seure ni què passaria durant el curs.
Després va aparèixer una altra llum: les rialles d'una excursió.
Una altra: el dia que algú va ajudar un company que estava trist.
Una altra: una feina difícil que finalment van aconseguir acabar.
I així van anar apareixent desenes de llums: jocs al pati, treballs en equip, errors que es van convertir en aprenentatges, paraules amables, descobriments i amistats.
Quan el pot ja era ple de llum, la mestra va preguntar:
—Què creieu que passarà ara que s'acaba el curs?
Els nens i les nenes van quedar en silenci.
Llavors una nena va dir:
—Potser les llums s'apagaran.
La mestra va somriure.
—No. Els records importants no s'apaguen. Viatgen amb nosaltres.
Va obrir el pot i les petites llums van sortir volant suaument.
Cada llum va anar a parar al cor d'un infant.
—Ara cadascú porta dins seu tot allò que ha viscut aquest curs: el que ha après, les amistats que ha fet, els reptes que ha superat i els somnis que ha començat a construir.
Quan van sortir de l'escola aquell dia, ningú portava un pot a les mans.
Però tots i totes portaven un tresor molt més valuós: un cor ple de records brillants.
I van entendre que els cursos s'acaben, però tot allò que hem après i compartit ens acompanya per sempre. 🌟
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada